PER QUE NO ENS IMPORTA EL FUTUR?

PER QUÉ NO ENS IMPORTA EL FUTUR?

Una de les evidències que ens ha portat la crisi actual és que aquesta generació va fer tot tipus d’inversions a tan llarg plac que, possiblement, hipotecaven la vida dels seus fills. La realitat global la tenim ja a sobre: L’estat del benestar s’està retallant de manera brutal per impedir el tancament de les entitats bancàries, arruïnades per impagaments dels crèdits - que ara els hi diuen actius tòxics -, com si d’una epidèmia es tractés, i aquestes conseqüències finalment les patiran aquells que no varen participar en el desgavell.

Daniel Innerariti, professor d’ètica a Saragossa, diu en el seu llibre “El futuro y sus enemigos”,  que exercim sobre les properes generacions una veritable expropiació temporal, és a dir: prenem per decret el seu temps, convertint el futur en les escombraries del present, on suposem aniran a parar aquests tòxics detectats i altres porqueries més.

Evidentment, en el procés de civilització cal considerar tant el futur que no ens inquieta, com el present que ens ofega, no solament per parlar-hi, sinó per actuar enllaçant un temps amb altre. Però, la societat democràtica es relaciona col·lectivament prou malament amb el futur i el pensem amb improvisació, amb precaució o directament amb temor.

Si el temps de vida real individualment sempre és curt, en el cas dels polítics encara ho és més.  La perspectiva de govern mitjà en tot el món democràtic, estaria entre els 4/8 anys per a qualsevol majoria parlamentaria. ¿Però qui està en disposició d’utilitzar aquets temps preciós per realitzar canvis que possiblement no tindran efectes fins la propera generació? Històricament tan sols coneixem la Dictadura de la Planificació, del socialisme comunista que tampoc la voldríem. Però aquesta és un altre història,

Així estem.