UNA QÜESTIÓ D’ESCALA

Aquests dies en què l’activitat municipal sembla reduïda a pensar com pagar les factures a final de mes, els Plens mensuals s’han quedat grans i cal omplir l’ordre del dia com sigui, però no falten mai qüestions per incorporar mocions per tot tipus de conflictes i des de qualsevol partit.

Naturalment sempre són problemes que ens preocupen a tots.

La qüestió és si aquest és el lloc adequat per plantejar-los i jo diria que és un tema d’escala. La magnitud del Parlament de Catalunya o del Congrés dels Diputats és ben diferent de l’administració municipal i tractar els temes sense adequar-nos a cada dimensió no és tan sols ridícul, sinó que em sembla especialment inútil.

Si es tracta de polítiques que afavoreixin l’habitatge: continuem i millorem la nostra gestió d’habitatge social, tant silenciada quan no criticada.

Si es planteja el tema, preocupant sense dubte,  de la gestió bancària dels dipòsits, que denominen “preferents”, de molta gent gran, en lloc de fer una moció que acomplexi a tothom, crec més adequat acordar retirar els fons de l’entitat que té aquests comportaments.

Si del que es tracta és d’afavorir l’agricultura, especialment a un poble on és l’origen del seu ser, insistim amb l’aposta pels cultius ecològics, com fem des de la Fundació Molí del Puigvert i altres iniciatives familiars. En aquest sentit altrament la moció pel manteniment dels Tallers per a col·lectius especialment en risc.

¿Cal fer una moció per mostrar un interès especial per la continuïtat de la llar d’infants municipal? Des que la iniciàrem a l’edifici de l’Ajuntament han passat 30 anys i crec que la situació més aviat demana una regulació que adapti les taxes a la situació econòmica dels usuaris.

   

O més senzillament, en el tema inacabat de la lluita per a l’igualtat de drets entre sexes: M’agrada més dedicar un espai urbà a les dones del poble del 3 de gener de 1937, que llargues i repetides paraules d’obsolescència programada.  

Penso que aquesta és la nostra escala.

Valentí Agustí Bassa